Mentre que Internet of Things (IoT) recopila dades a un ritme frenètic i l’afluència de dades creix en magnitud, des de molts quarts de temps es fa una pregunta: estem gestionant èticament aquestes dades? Si bé les grans corporacions, els governs i fins i tot els ciberdelinqüents veuen el diluït de dades com una autèntica mineria d'or, molts es pregunten si aquests grups explotaran la mina d'or per erosionar la privadesa, la confidencialitat i fins i tot la seguretat.
En aquest context, és força rellevant recordar un parell d’esdeveniments del passat recent que han generat molta controvèrsia: un, l’adquisició de Whatsapp per Facebook i dos, la controvèrsia NSA. No cal que siguis un geni per identificar el motiu pel qual Facebook va gastar tants diners en l’adquisició: Whatsapp aporta un tresor de dades de clients, gran part personal i confidencial. Facebook vol una visió més profunda de les ments dels usuaris per tal de poder personalitzar i vendre els seus productes millor.
D'altra banda, l'ANS ha estat donant un cop d'ulls i recollint dades sobre ciutadans nord-americans, mentre que comparteixen sense dubte dades vitals a Internet. Aparentment, tot això es fa en nom de la seguretat nacional. La NSA vol evitar i prevenir activitats terroristes. Però, en aquest context, sorgeixen algunes preguntes: qui és propietari de les dades que s'estan recopilant? Les corporacions i institucions tenen, fins i tot, dret a recollir les dades? Les empreses utilitzen el mal ús de la quantitat enorme de dades a la seva disposició? I, com d’equips o disposats estem per afrontar el mal ús de les dades que poden redefinir la nostra vida?
