Taula de continguts:
Definició: què significa Betamax (beta)?
Betamax (o simplement "Beta") és una gravadora de cassets de vídeo (VCR) a nivell de consum desenvolupada per Sony al Japó i llançada el 1975. És una tecnologia de gravació analògica que fa ús de cintes magnètiques en format de casset. Permet als usuaris gravar programes de televisió per a la seva posterior visualització, un procés fora d’abast del consumidor habitual abans que es publiqués Betamax. El Betamax de Sony va perdre finalment el rival del format VHS (Video Home System) de JVC a l'espai de consum, però va continuar sent popular en l'espai de gravació i difusió professional, pervivint fins a principis del 2016.
Techopedia explica Betamax (beta)
El format Betamax va ser desenvolupat per Sony Japan per resoldre el problema d’emmagatzemar de forma compacta la informació en una cinta sense necessitat de fer quilòmetres de milers de cintes ni de maquinària gran i cara per executar-los. Permetia enregistrar un valor d’aproximadament una hora de material d’àudio / vídeo. Poc després, JVC va llançar el format VHS, i es va iniciar la guerra analògica de videotekos.
Betamax és físicament més petit i, segons creuen alguns, proporciona una millor imatge i qualitat de so en contrast amb el VHS. També ofereix una ruta directa en la gravació i la reproducció que donen com a resultat una funcionalitat i una recuperació eficients, permetent als usuaris saber exactament on es troben en relació amb tota la gravació i permetre el desplaçament ràpid cap endavant o enrere. No obstant això, es produeix un major desgast a les cintes de Betamax, reduint la vida útil del casset. També té un temps de gravació més curt, aproximadament, una hora en comparació amb les dues hores de VHS.
Betamax va perdre davant de VHS a causa del màrqueting i la saturació general del mercat. VHS va poder capturar el mercat de lloguer de vídeos, per la qual cosa molts estudis van preferir publicar vídeos a VHS. JVC també va imposar menors restriccions als fabricants de reproductors i cintes, cosa que va permetre una major varietat i subministrament, amb la qual cosa es va aconseguir un maquinari i una disponibilitat més barats. Tot i així, fins a cert punt, Betamax encara es pot trobar a la televisió professional, sent utilitzada per cineastes i emissores de televisió per la qualitat superior i la millor funcionalitat. Fins i tot a l’era digital, Betamax va aguantar perquè servia aquest propòsit nínxol.
Sony va deixar de produir gravadores Betamax el 2002, però les casetes Betamax encara es van fabricar i vendre fins al març del 2016.