Taula de continguts:
- Definició: què significa el mode de transferència asíncrona (ATM)?
- Techopedia explica el mode de transferència asíncrona (caixer automàtic)
Definició: què significa el mode de transferència asíncrona (ATM)?
El mode de transferència asíncrona (ATM) és una tècnica de commutació utilitzada per les xarxes de telecomunicacions que utilitza multiplexació asíncrona de divisió del temps per codificar dades en petites cèl·lules de mida fixa. Això és diferent a Ethernet o Internet, que utilitzen mides de paquets variables per a dades o fotogrames. L’ATM és el protocol bàsic utilitzat a l’eix vertebrador de la xarxa òptica síncrona (SONET) de la xarxa de serveis digitals integrats (RDSI).
Techopedia explica el mode de transferència asíncrona (caixer automàtic)
El mode de transferència asíncrona es va dissenyar tenint en compte les cèl·lules. Això és degut a que les dades de veu es converteixen en paquets i es veu obligat a compartir una xarxa amb dades de ràfega (dades de paquets grans) que passen pel mateix mitjà. Per tant, per molt petits que siguin els paquets de veu, sempre es troben amb paquets de dades a mida completa i podrien experimentar retards màxims en cua. És per això que tots els paquets de dades han de tenir la mateixa mida. L’estructura de cèl·lula fixa de l’ATM significa que es pot canviar fàcilment per maquinari sense els retards introduïts pels fotogrames encaminats i la commutació de programari. És per això que hi ha qui creu que el caixer automàtic és la clau del problema d'amplada de banda d'Internet. L’ATM crea rutes fixes entre dos punts abans que comenci la transferència de dades, que difereix de TCP / IP, on les dades es divideixen en paquets, cadascun dels quals fa una ruta diferent per arribar al destí. Això facilita la facturació de l’ús de dades. Tot i això, una xarxa de caixers és menys adaptable a un fort sobtat del trànsit de la xarxa.
L’ATM proporciona serveis de capa d’enllaços de dades que s’executen en els enllaços físics de la capa 1 de l’OSI. Funciona molt com a xarxes commutades per paquets petits i amb commutació de circuit, cosa que el fa ideal per a dades de temps real de baixa latència, com VoIP i vídeo, així com per a trànsit de dades de gran rendiment com ara transferències de fitxers. Cal establir un circuit virtual o connexió abans que els dos punts finals puguin intercanviar dades.
Els serveis de caixers automàtics tenen en general quatre opcions de tarifa de bits diferents:
- Velocitat de bits disponible: proporciona una capacitat mínima garantida, però es poden explotar dades amb capacitats més elevades quan el trànsit de xarxa sigui mínim.
- Velocitat de bit constant: especifica una velocitat de bit fixa perquè les dades s’enviïn en un flux constant. Això és similar a una línia llogada.
- Velocitat de bits no especificada: no garanteix cap nivell de rendiment i s’utilitza per a aplicacions com ara transferències d’arxius que poden tolerar retards.
- Velocitat de bit variable (VBR): proporciona un rendiment especificat, però les dades no s’envien uniformement. Això la converteix en una opció popular per a la veu i la videoconferència.
