Taula de continguts:
Definició: què significa radiofreqüència?
La freqüència de ràdio (RF) fa referència a la velocitat d’oscil·lació de les ones de ràdio electromagnètiques en el rang de 3 kHz a 300 GHz, així com els corrents alterns que transporten els senyals de ràdio. Aquesta és la banda de freqüències que s'utilitza per a la transmissió i la transmissió de comunicacions. Tot i que la RF significa realment la velocitat d’oscil·lació de les ones, és sinònim del terme "ràdio" o simplement comunicació sense fils.
Techopedia explica radiofreqüència (RF)
La freqüència de ràdio s’utilitza en molts camps, però en el context de la tecnologia de la informació i les comunicacions fa referència a la banda de freqüència a la qual es transmeten i s’emeten senyals de telecomunicacions sense fils. La banda de freqüència s'està dividint en diferents parts, que s'assignen a diferents indústries tecnològiques. Això es coneix com a espectre de ràdio. Per exemple, la banda VHF (freqüència molt alta), que oscil·la entre 30-300 MHz, s’utilitza per a ràdio FM, transmissions de televisió i ràdio aficionats i els seus homòlegs. Per a molts dispositius de comunicació electrònica, s’utilitza la banda d’alta freqüència (UHF) d’alta freqüència. Aquest és l’espai que utilitzen els telèfons mòbils, LAN sense fils, Bluetooth i TV i ràdio terrestre.
La freqüència de ràdio es produeix en oscil·lar el corrent un nombre determinat de vegades i després irradiar-lo per un conductor, anomenat antena, a un espai buit (es refereix a l'espai ocupat per l'aire en lloc d'objectes sòlids i no es refereix a l'espai exterior) com ones de ràdio electromagnètiques. Els senyals RF s’envien i reben mitjançant conductors mitjançant el fenomen conegut com a efecte de la pell, on el corrent RF es tanca per si mateix i flueix per la superfície dels conductors en lloc de penetrar i passar a través d’ells com passa amb altres sòlids no conductors. Aquest efecte és el nucli i la base de la tecnologia de ràdio.
