Taula de continguts:
Definició: què vol dir Petabit (Pb)?
Un petabit (Pb) és una unitat de mesura de dades que és igual a un quàrilet de bits de dades (o 1015). Una altra forma de representar-ho és que un petabit és igual a un milió de gigabits (Gb). El petabit és un dels més grans tipus de mesures pràctiques d’emmagatzematge de dades o taxes de transferència de dades (DTR).
Techopedia explica Petabit (Pb)
Per entendre el valor d'un petabit, és important començar per un sol bit. Les mesures habituals de dades en TI utilitzen un bit o un byte com a unitat de dades fonamental. Un bit és una sola unitat de dades binàries, ja sigui una o zero. Un byte és una seqüència de bits. Si bé les mesures convencionals de consum de tecnologia utilitzen els bytes com a unitat fonamental, hi ha qui considera que els bits proporcionen una base més raonable per al mesurament de dades, perquè un bit correspon a una unitat binària.
Tenint això en compte, un Pb pot ser una mesura de dades útil, sempre que es comprengui que aquest tipus de mesurament de dades no és la norma. Per exemple, els informes moderns poden utilitzar el terme petaflops per significar la transferència o la facturació d’un petabyte d’informació. Tot i que utilitzeu una mesura de petabit pot donar als individus una bona comprensió de la mida de les dades en un centre de dades modern o en una arquitectura informàtica sofisticada, normalment no es representa amb termes que impliquen el prefix peta. Les noves tecnologies expressades en petabits (Pb) i petabytes (PB) inclouen alguns dels centres de dades governamentals més avantguardistes i grans instal·lacions d’emmagatzematge de dades del món. Típicament, la tecnologia del consumidor encara gira entorn de les mesures de terabits (Tb) i terabytes (TB), que són iguals a 1.000 Gbs o GBs, respectivament.
