Taula de continguts:
- Definició: què significa la difusió de vídeo digital - terrestre (DVB-T)?
- Techopedia explica la difusió de vídeo digital - terrestre (DVB-T)
Definició: què significa la difusió de vídeo digital - terrestre (DVB-T)?
Broadcasting Digital Video - Terrestrial (DVB-T) és una norma establerta el 1997 i posada en ús el 1998 per a la transmissió de televisió digital terrestre (TDT). DVB-T és capaç de transmetre diferents tipus de dades, incloent informació digital comprimida, àudio digital, vídeo digital, Moving Picture Experts Group (MPEG) i altres dades amb modulació de còdec. DVB-T proporciona un mètode avançat de transmissió en comparació amb la transmissió analògica anterior.
Techopedia explica la difusió de vídeo digital - terrestre (DVB-T)
En l'època actual, les transmissions de televisió es transmeten des de les torres i després es transmeten a les cases mitjançant receptors que passen per satèl·lits. Això proporciona una transmissió basada en satèl·lits fàcil i fiable. Però aquest no és l'únic mètode utilitzat per a la transmissió de televisió.
Molts països han implementat DVB-T, que s'ha reformat en molts altres estàndards com DVB-H i DVB-T2.
El mecanisme de treball de DVB-T implica el següent:
- Les dades digitals es transmeten en blocs discrets a velocitat de símbol.
- El DVB-T permet la manipulació d'escenaris de diverses vies mitjançant la tècnica ortogonal-freqüència-divisió-multiplexació.
- L’operació de xarxa d’una sola freqüència també és utilitzada per DVB-T, on dos o més emissors poden portar les mateixes dades amb la mateixa freqüència.
DVB-T té moltes funcions que tenen un paper actiu en la gestió operativa. Algunes d’aquestes funcions inclouen:
- Splitter
- Codificador extern
- Entrellaç extern
- Codificador intern
- Mapeador
- Adaptació de fotogrames
- Senyalització de paràmetres pilot i de transmissió
