Taula de continguts:
Definició: què significa Escalabilitat vertical?
L’escalabilitat vertical és l’addició de recursos a un únic node del sistema, com un ordinador o estació de xarxa única, que sovint resulta en CPU o memòria addicionals. L’escalabilitat vertical proporciona recursos més compartits per al sistema operatiu i les aplicacions.
L’escalabilitat vertical també es pot denominar escalada.
Techopedia explica Escalabilitat vertical
Per contra, l’escalabilitat horitzontal (escalada) es refereix a afegir més nodes a un sistema, com ara afegir estacions de treball d’ordinador a una xarxa, cosa que pot resultar en afegir diversos ordinadors per aconseguir més treball en menys temps. Això permet al sistema funcionar com una única unitat lògica, augmentant l'eficiència.
Cada model té diferències. En escalabilitat horitzontal, afegir més nodes augmenta la complexitat de la xarxa o del sistema, gestió, model de programació, rendibilitat i latència entre nodes. També pot produir problemes d’aplicació de programari que inhibeixin el rendiment de treball, possiblement dificultant l’eficiència general del sistema. En el passat, es considerava una escalabilitat horitzontal més rendible quan les aplicacions amb molts nodes treballaven conjuntament.
No obstant això, amb la recent utilització de tecnologia de virtualització i hipervisors (un ordinador host amb múltiples sistemes operatius, també coneguts com a convidats), l'eficiència d'un únic node ha augmentat significativament mitjançant l'escalabilitat vertical. Així, davant la disminució de l'escalabilitat horitzontal, cal considerar i revisar tots dos models.
