Taula de continguts:
- Definició: què significa la Directiva del Preprocessador?
- Techopedia explica la Directiva del Preprocessador
Definició: què significa la Directiva del Preprocessador?
Les directives del preprocessor són línies incloses en un programa que comença amb el caràcter #, que les fa diferents d'un text de codi font típic. El compilador l’invoca per processar alguns programes abans de la compilació. Les directives del preprocessador canvien el text del codi font i el resultat és un codi font nou sense aquestes directrius.
Tot i que el preprocessament en C # és conceptualment similar al de C / C ++, és diferent en dos aspectes. Primer, el preprocessament en C # no implica un pas separat per a l’execució del preprocessador abans de la compilació. Es processa com a part de la fase d’anàlisi lèxica. En segon lloc, no es pot utilitzar per crear macros. A més, les noves directives #region i #unregion s’han afegit a C # juntament amb l’exclusió d’algunes directives usades anteriorment (#include és una directiva notable l’ús de la qual es substitueix per “use” per incloure muntatges).
Java no admet directives de preprocessador.
Techopedia explica la Directiva del Preprocessador
Una directiva preprocessador se situa generalment a la part superior del codi font en una línia separada que comença amb el caràcter "#", seguit del nom de la directiva i un espai blanc opcional abans i després d'ella. Com que s'ha d'utilitzar un comentari sobre la mateixa línia de declaració de la directiva del preprocessador i no es pot desplaçar per la línia següent, no es poden utilitzar comentaris delimitats. Una declaració directiva del preprocessador no ha de finalitzar amb un punt i coma (;). Les directives del preprocessador es poden definir en codi font o en la línia comuna com a argument durant la compilació.
Entre els exemples de directrius de preprocessament que es poden utilitzar a C #, trobem:
- #define i #undef: Per definir i definir símbols de compilació condicional, respectivament. Aquests símbols es podrien comprovar durant la compilació i es pot compilar la secció necessària del codi font. L’abast d’un símbol és el fitxer en què es defineix.
- #if, #elif, #else i #endif: Per saltar part del codi font en funció de les condicions. Les seccions condicionals es poden niar amb directrius que formen conjunts complets.
- # línia: per controlar els números de línia generats per errors i avisos. Això s’utilitza principalment per eines de meta-programació per generar codi font C # a partir d’alguna entrada de text. Generalment s’utilitza per modificar els números de línia i els noms de fitxers font reportats pel compilador en la seva sortida.
- #error i #warning: per generar errors i avisos, respectivament. #error s’utilitza per aturar la compilació, mentre que #warning s’utilitza per continuar la compilació amb missatges a la consola.
- #region i #endregion: per marcar explícitament seccions del codi font. Aquests permeten una expansió i un col·lapse a Visual Studio per a una millor llegibilitat i referència.
