Taula de continguts:
Definició: què significa Failover?
Failover és la capacitat constant de canviar de forma automàtica i transparent a una còpia de seguretat altament fiable. Es pot operar de manera redundant o en mode operatiu en espera quan es produeixi un error en un servidor primari, aplicació, sistema o un altre component del sistema primari.
El propòsit principal de la fallada és eliminar o, almenys, reduir l'impacte sobre els usuaris quan es produeixi una fallada del sistema.
Aquest terme també es coneix com a fallout.
Techopedia explica Failover
La fallada d’un servidor utilitza un cable batec del cor que connecta dos servidors. Mentre el pols o el batec del cor continuïn entre els dos servidors, el servidor secundari no iniciarà les seves instàncies. Tanmateix, qualsevol canvi en el pols del servidor primari provocarà que el servidor secundari es faci càrrec de la tasca primària i enviï un missatge al tècnic o al centre de dades, que serà el responsable de tornar a connectar el servidor primari en línia. Alternativament, alguns sistemes simplement alerten el tècnic o el personal del centre, que després inicia manualment el canvi al servidor secundari. A això s’anomena automatització amb configuració d’aprovació manual.
Cap al 2005, la tecnologia s’havia desenvolupat mitjançant xarxes d’àrea d’emmagatzematge (SAN), permetent la connectivitat entre servidors i sistemes d’emmagatzematge de dades. Això preveia diversos camins, cadascun dels quals utilitzava tots els components entre el servidor i el sistema. Diversos camins i components redundants ajuden a assegurar un camí viable en cas de fallada del component que falla qualsevol ruta i augmenten la capacitat de fer un error automàtic.
La virtualització, que utilitza una màquina virtual o una pseudomàquina amb programari host per crear un entorn informàtic simulat, ha permès que el error de funció sigui menys dependent del maquinari físic.
