Taula de continguts:
- Definició: què significa la tecnologia millorada d'Intel Speedstep (EIST)?
- Techopedia explica la tecnologia millorada d'Intel Speedstep (EIST)
Definició: què significa la tecnologia millorada d'Intel Speedstep (EIST)?
La tecnologia millorada d'Intel SpeedStep (EIST) és una tecnologia de gestió tèrmica i de potència desenvolupada per Intel. EIST es va introduir com un mitjà per permetre un alt rendiment a l’hora de satisfer les necessitats d’estalvi d’energia d’un sistema informàtic mòbil.
Essencialment, EIST accelera la velocitat del rellotge d'una unitat central de processament (CPU) durant els períodes que requereixen una demanda mínima. A continuació, torna la velocitat del rellotge al seu màxim potencial quan ho requereix la càrrega. Això permet que un ordinador estalviï energia quan hi hagi menys processats, però encara aconsegueix un alt rendiment quan la demanda és alta.
Aquesta tecnologia està disponible en processadors de la marca Core.
Techopedia explica la tecnologia millorada d'Intel Speedstep (EIST)
La versió anterior, no millorada de SpeedStep, va canviar la freqüència i la tensió entre nivells baixos i alts en resposta a una càrrega actual del processador. EIST es basa en fer servir les estratègies següents:
- Separa els canvis de freqüència i de tensió, de manera que la tensió es fa augmentar o baixar per increments petits de manera separada dels canvis de freqüència. Per això, el processador és capaç de reduir la indisponibilitat del sistema a causa del canvi de freqüència. Aquesta tècnica permet al sistema canviar entre estats de tensió i freqüència més sovint, millorant l'equilibri rendiment-rendiment.
- Partició i recuperació del rellotge, on el rellotge del bus funciona continuament fins i tot durant les transicions estatals. Continua funcionant fins i tot quan s’atura el rellotge central i el bucle de bloqueig de fase. Això permet que la lògica es mantingui activa fins i tot quan algunes de les porcions de la CPU estan actualment aturades.
EIST redueix la latència inherent al canvi de parella tensió-freqüència (estat P), permetent que aquestes transicions es produeixin amb més freqüència. Això permet una commutació més granular i basada en la demanda i pot optimitzar l'equilibri entre rendiment i rendiment, en funció de les exigències de les aplicacions.
