Taula de continguts:
Definició: què vol dir Endpoint Identifier (EID)?
Un identificador de punt final (EID) és una adreça IPv4 o IPv6 que s'utilitza per identificar un punt final a la xarxa. Aquests EID ajuden a marcar els punts finals, normalment una passarel·la o terminal H.323, on un localitzador proporciona informació sobre la ubicació topològica de l'endpoint. El localitzador que proporciona informació no canviarà la ubicació de l’endpoint si canvia d’ubicació. Això es deu a la identificació de l'endpoint mitjançant identificadors de l'endpoint. Els identificadors d’endpoints s’utilitzen específicament en l’arquitectura d’encaminament i treball d’internet de Nimrod.
Techopedia explica Endpoint Identifier (EID)
Una xarxa de comunicacions sempre té algun tipus de limitació, límit o extrem. Generalment, aquests extrems són passarel·les o protocols d’inici de sessions (SIP). Els identificadors d’endpoints s’utilitzen per distingir aquestes xarxes.
L’arquitectura d’encaminament de Nimrod, per exemple, és un esquema de treball d’internet a escala dinàmica que té com a finalitat gestionar el flux d’informació topològica que es comparteix a través d’un treball d’internet. Nimrod utilitza identificadors d’endpoints per definir els punts finals en tota l’arquitectura.
