Taula de continguts:
Definició: què significa Beamforming?
El Beamforming és una espècie de gestió de radiofreqüència (RF) en la qual un punt d'accés fa ús de diverses antenes per transmetre el mateix senyal. Beamforming es considera un subconjunt d’antenes intel·ligents o Advanced Antenna Systems (AAS).
Mitjançant la difusió de diversos senyals i l'examen del feedback del client, la infraestructura LAN sense fils podria modificar molt bé els senyals que transmet. D’aquesta manera, pot identificar el camí ideal que ha de seguir el senyal per arribar a un dispositiu client. El Beamforming millora de manera eficaç les prestacions de SNR en línia ascendent i descendent, així com la capacitat de xarxa.
El "Beamforming" també es coneix com a filtratge espacial.
Techopedia explica Beamforming
Beamforming comporta un algoritme avançat que fa un seguiment de diversos paràmetres, com ara la ubicació del terminal, la velocitat, la distància, el nivell de QoS requerit, el nivell de senyal / soroll i el tipus de trànsit. Això proporciona un avantatge més gran a l’hora de millorar el senyal.
Funcions de conformació de la imatge formant el feix en la direcció del receptor. Algunes antenes emeten exactament el mateix senyal; tanmateix, cadascuna està deformada específicament en la fase. Un algorisme aplica una signatura a totes les transmissions.
Les diverses formes transmeses es fusionen a l’aire per coherència normal de les ones electromagnètiques, formant així un "feix" virtual, que és un senyal orientat a la destinació. Si el feix viatja a llocs no desitjats (ubicacions diferents del receptor destinat), les fases xocaran i es destruiran.
En teoria, l'augment del nombre d'antenes utilitzades en la matriu dóna lloc a un efecte molt més fort de forma de feix; cada antena de transmissió addicional podria doblar el senyal.
Beamforming té diversos avantatges:
- SNR més elevat: la transmissió altament direccional millora el pressupost d’enllaços, millorant el rang tant d’espai obert com de penetració interior.
- Prevenció i rebuig de les interferències: la formulació predominant sobre les interferències de canals interns i externs (CCI) aprofitant les propietats espacials de les antenes.
- Major eficiència de la xarxa: al minimitzar substancialment el CCI, la formulació de feixos permet desplegaments molt més densos en comparació amb els sistemes d’antena única. La possibilitat d’operar modulacions d’alt ordre (16QAM, 64QAM) millora molt la capacitat general.
