Taula de continguts:
Definició: què significa Biomecatrònica?
La biomecatrònica és una tecnologia que combina biologia, enginyeria mecànica, electrònica i mecànica per investigar i dissenyar dispositius terapèutics, assistencials i de diagnòstic que poden ser utilitzats per compensar i substituir les funcions fisiològiques humanes. La tecnologia se centra en la interacció entre la fisiologia humana i els dispositius o sistemes electromecànics per imitar el cos humà, i engloba camps com la neurociència i la robòtica.
La tecnologia ha aportat infinites possibilitats, ja que els dispositius biomecatrònics són capaços de substituir la funcionalitat dels òrgans i les extremitats humanes. Els marcapasos i els desfibril·ladors es consideren exemples primerencs.
Techopedia explica Biomecatrònica
La biomecatrònica depèn molt de la interacció amb el cos humà per connectar-se amb els músculs i els nervis. La interfície permet a l'usuari enviar o rebre informació del dispositiu, permetent un bucle de retroalimentació per a un millor control. Perquè la interfície passi, un sensor mecànic mesura informació del dispositiu biomecatrònic i retransmet el missatge a un biosensor o controlador.
Una gran quantitat d’anàlisi s’estudia a estudiar el moviment humà per la seva complexitat. Els biosensors detecten el moviment que un home té intenció de fer i transmeten la informació a un controlador que es troba dins o fora del dispositiu biomecatrònic. A continuació, els controladors interpreten la informació i la lliuren a un actuador. A banda d’entregar la informació rebuda o enviada, els controladors s’encarreguen dels moviments d’un dispositiu biomecatrònic. Finalment, en rebre instruccions, els actuadors produeixen moviment. L'actuador pot actuar per ajudar l'usuari a moure's o ser un reemplaçament real del múscul o extremitat original de l'usuari.
Malgrat les demandes, la tecnologia lluita dins del mercat sanitari a causa dels seus elevats costos. Els dispositius biomecatrònics encara lluiten amb l’energia de la bateria, necessiten ajuda mecànica i usabilitat consistents, ja que la majoria encara necessiten connexions neuronals entre les pròtesis i el cos humà. La tecnologia encara no és prou avançada per a una interfície humà-màquina adequada.
